Sόc de Barcelona però des del 1992 visc en una casa prop de Roma, enmig d’un camp d’oliveres. Estic casada i tinc dos fills. Vaig estudiar Traducciό-Interpretaciό a la Universitat Autònoma de Barcelona i durant la meva trajectòria professional he exercit de traductora i de professora d’idiomes. Per aquesta raό, la meva formaciό com escriptora ha estat molt heterogènia, en continua oscil.laciό dins un camp lingüistic mestís, per força, molt ampli i variat. Amb les paraules, m’hi barallo quotidianament, les violento i les maltracto per causa del sentiment d’impotència que fereix tothom que pretén trobar el Sant Grial del llenguatge universal, tot i sabent que no ho aconseguirà mai del tot. Les paraules escrites t’encanten i t’arrosseguen amb la seva màgia, però resulten massa lentes, pesades i enfarfegades, per la seva solidesa immòbil que no ens permet d’expressar l’acte narratiu en tota la seva fluidesa i en tots els seus matisos, sense perdre ni una engruna de la potència original. Crec que només un llenguatge que conservi els trets principals de la narraciό oral, a l’origen de tota comunicaciό humana, pot ser capaç de transformar la vivència subjectiva de l’autor, en una experiència que tingui pel lector característiques d’autenticitat i credibilitat.

El fet de ser trilingüe, català-castellà-italià, m’ha forçat a escollir un dels tres idiomes per convertir-lo en l’idioma literari capaç de reflectir el meu mόn personal de la manera més fidel possible. El resultat d’aquesta tria, que no m’ha posat les coses gens fàcils, no podia ser altre que el català.