domenica 21 giugno 2015

Sono di Barcellona ma dal 1992 abito vicino a Roma, in mezzo ad un campo di ulivi. Sono sposata e ho due figli. Ho studiato Traduzione-Interpretazione all’Università Autonoma di Barcellona e durante il mio percorso professionale ho lavorato come traduttrice e insegnante di lingue. Per questa causa, la mia formazione come scrittrice è stata sempre molto eterogenea, in continua oscillazione dentro di un campo linguistico meticcio per forza di cose, molto ampio e variegato. Litigo ogni giorno con le parole, le violento e le maltratto dovuto al sentimento d’impotenza che ferisce tutti quelli che pretendono di trovare il Santo Graal del linguaggio universale, sapendo in anticipo che non ci riusciranno mai pienamente. Le parole scritte ti prendono d’incanto con la loro magia, ma sono troppo lente e pesanti a causa della loro solidità immobile non ci permette d’esprimere l’atto narrativo in tutta la loro fluidità e al pieno di sfumature, senza perdere un apice della loro potenza originale. Credo che solo un linguaggio che conservi i tratti principali del racconto orale, all’origine di tutta comunicazione umana, possa essere capace di trasformare il vissuto soggettivo dell’autore, in un’esperienza che per il lettore abbia caratteristiche di autenticità e credibilità.
Il fatto di essere trilingue, catalano-spagnolo-italiano, mi ha costretto a scegliere, fra tutte e tre le lingue, un idioma letterario capace di riflettere il mio mondo personale con la massima fedeltà. Il risultato di questa scelta, che non mi ha reso le cose per niente facili, non poteva essere altro che il catalano
Soy de Barcelona pero desde 1992 vivo cerca de Roma, en una casa en medio de un campo de olivos. Estoy casada y tengo dos hijos. Estudié Traducciόn-Interpretaciόn en la Universidad Autόnoma de Barcelona y durante mi trayectoria profesional he ejercido como traductora y profesora de idiomas. Por ello, mi formaciόn como escritora ha sido siempre muy hetereogénea, en continua oscilaciόn dentro de un campo lingüístico obligatoriamente mestizo, a la vez que muy amplio y variado. Me peleo diariamente con las palabras, las violento y las maltrato a causa del sentimiento de impotencia que hiere a todo aquél que pretende encontrar el Santo Grial del lenguaje universal, a sabiendas de que nunca lo va a conseguir del todo. Las palabras escritas te encantan y  te arrastran con su magia, pero resultan demasiado lentas y pesadas por culpa de su solidez inmόvil, que no nos permite expresar todos los matices de la narraciόn, con toda la fluidez necesaria y sin perder ni un ápice de la potencia original. Creo que sόlo un lenguaje que conserve los tratos principales de la narraciόn oral que se encuentra al orígen de toda comunicaciόn humana pueda ser capaz de transformar la vivencia subjetiva del autor, en una experiencia que para el lector tenga características de autenticidad y credibilidad.
El hecho de ser trilingüe, catalan-castellano-italiano, me ha obligado a escoger, entre los tres, un idioma literario que fuera capaz de reflejar todo mi mundo personal con la mayor fidelidad posible. El resultado de esta elecciόn, que sin duda no me ha puesto las cosas demasiado fáciles, no podía ser otro que el catalán
Sόc de Barcelona però des del 1992 visc en una casa prop de Roma, enmig d’un camp d’oliveres. Estic casada i tinc dos fills. Vaig estudiar Traducciό-Interpretaciό a la Universitat Autònoma de Barcelona i durant la meva trajectòria professional he exercit de traductora i de professora d’idiomes. Per aquesta raό, la meva formaciό com escriptora ha estat molt heterogènia, en continua oscil.laciό dins un camp lingüistic mestís, per força, molt ampli i variat. Amb les paraules, m’hi barallo quotidianament, les violento i les maltracto per causa del sentiment d’impotència que fereix tothom que pretén trobar el Sant Grial del llenguatge universal, tot i sabent que no ho aconseguirà mai del tot. Les paraules escrites t’encanten i t’arrosseguen amb la seva màgia, però resulten massa lentes, pesades i enfarfegades, per la seva solidesa immòbil que no ens permet d’expressar l’acte narratiu en tota la seva fluidesa i en tots els seus matisos, sense perdre ni una engruna de la potència original. Crec que només un llenguatge que conservi els trets principals de la narraciό oral, a l’origen de tota comunicaciό humana, pot ser capaç de transformar la vivència subjectiva de l’autor, en una experiència que tingui pel lector característiques d’autenticitat i credibilitat.
El fet de ser trilingüe, català-castellà-italià, m’ha forçat a escollir un dels tres idiomes per convertir-lo en l’idioma literari capaç de reflectir el meu mόn personal de la manera més fidel possible. El resultat d’aquesta tria, que no m’ha posat les coses gens fàcils, no podia ser altre que el català. 

lunedì 13 aprile 2015

http://www.amazon.com/primavera-Catalan-Amanda-Buisan-Ferrer-ebook/dp/B00VZVS32U/ref=sr_1_1?ie=UTF8&qid=1428878377&sr=8-1&keywords=Amanda+Buisan
RESUMEE - GERMAN

Barcelona, 1900. Die "Rose des Feuers" der Anarchisten und „der Kopf und das Haus“ des Bürgertums. Inmitten fröhlicher historischer Ereignisse, welche die Iberische Halbinsel im Rahmen eines unruhigen Europas geprägt hatte, zeigte sich die Schaffung von Katalonien als eigene Nation für unentbehrlich. Wegen der verschiedenen politischen und kulturellen Wurzeln, unternehmen zwei Zwillingsschwestern eine persönliche Reise, um ihre Identitäten zu finden. Sie werden sich, eingetaucht in einem Pfad voller Hindernisse, relativer Siege und  klingenden Niederlagen wieder finden. Dieses führt sie zu der Erkenntnis zu akzeptieren, was sie nicht überwinden können, müssen sie ändern und das dauert seine Zeit. Mit dieser Entwicklung wird eine neue Identität verstärkt entstehen. Um zu beurteilen, ob diese Identität besser oder schlechter ist, werden wir den Leser überlassen. Wir werden ihn seine eigenen Schlüsse ziehen lassen

domenica 12 aprile 2015

Resumée- Français

Barcelone, 1900. La "Rose de feu" des anarquistes et le "Cap et Casal" bourgeoise. Au milieu d'un torrent d'événements historiques qui agite la péninsule ibérique dans le contexte d'une Europe turbulente, lesquels vont devenir fondamentals dans la création du concept de la Catalogne comme une nation différenciée par diverses racines culturelles et politiques, deux sœurs jumelles se engagent dans un voyage personnel à la recherche de son identité. Elles vont trouver un chemin plein d'obstacles, rempli avec des victoires timides et des grandes défaites qui leur conduisent à découvrir, cependant, que la clé réside dans l'acceptation de ce qu'on ne peut pas battre pour le transformer après dans une autre chose bien differente mais qui perdure. D'après cette evolucion une nouvelle identité en sortira renforcée. Le procès qu'on fait à celle-ci, que cette identité soit mieux ou pire, on va le laisser au lecteur. Celui-ci devra tirer leur propres conclusions.

Summary- English

Barcelona, 1900. The “Rose of Fire” of the anarchists and the « Head and House » of the bourgeoisie. Among a spree of historical events which shaked the Iberian Peninsula in the frame of a turbulent Europe and revealed themselves indispensable for the creation of Catalunya as a separate nation, due to various political and cultural roots, two twin sisters undertake a personal trip to find their identities. They will find themselves immersed in a path full of obstacles, of relative victories and sounding defeats, that will lead them to discover, however, that the point is accept what you cannot overcome in order to change it in a different thing which lasts. From this evolution, a new identity will arise reinforced. The judgement one makes, whether this identity is better or worse, we shall leave it for the reader. We shall make him draw his own conclusions.