Sono di Barcellona
ma dal 1992 abito vicino a Roma, in mezzo ad un campo di ulivi. Sono sposata e
ho due figli. Ho studiato Traduzione-Interpretazione all’Università Autonoma di
Barcellona e durante il mio percorso professionale ho lavorato come traduttrice
e insegnante di lingue. Per questa causa, la mia formazione come scrittrice è
stata sempre molto eterogenea, in continua oscillazione dentro di un campo
linguistico meticcio per forza di cose, molto ampio e variegato. Litigo ogni
giorno con le parole, le violento e le maltratto dovuto al sentimento
d’impotenza che ferisce tutti quelli che pretendono di trovare il Santo Graal
del linguaggio universale, sapendo in anticipo che non ci riusciranno mai
pienamente. Le parole scritte ti prendono d’incanto con la loro magia, ma sono
troppo lente e pesanti a causa della loro solidità immobile non ci permette
d’esprimere l’atto narrativo in tutta la loro fluidità e al pieno di sfumature,
senza perdere un apice della loro potenza originale. Credo che solo un
linguaggio che conservi i tratti principali del racconto orale, all’origine di
tutta comunicazione umana, possa essere capace di trasformare il vissuto
soggettivo dell’autore, in un’esperienza che per il lettore abbia caratteristiche
di autenticità e credibilità.
Il fatto di essere
trilingue, catalano-spagnolo-italiano, mi ha costretto a scegliere, fra tutte e
tre le lingue, un idioma letterario capace di riflettere il mio mondo personale
con la massima fedeltà. Il risultato di questa scelta, che non mi ha reso le
cose per niente facili, non poteva essere altro che il catalano
A Rose Without Spring
domenica 21 giugno 2015
Soy de Barcelona
pero desde 1992 vivo cerca de Roma, en una casa en medio de un campo de olivos.
Estoy casada y tengo dos hijos. Estudié Traducciόn-Interpretaciόn en la
Universidad Autόnoma de Barcelona y durante mi trayectoria profesional he
ejercido como traductora y profesora de idiomas. Por ello, mi formaciόn como
escritora ha sido siempre muy hetereogénea, en continua oscilaciόn dentro de un
campo lingüístico obligatoriamente mestizo, a la vez que muy amplio y variado.
Me peleo diariamente con las palabras, las violento y las maltrato a causa del
sentimiento de impotencia que hiere a todo aquél que pretende encontrar el
Santo Grial del lenguaje universal, a sabiendas de que nunca lo va a conseguir
del todo. Las palabras escritas te encantan y te arrastran con
su magia, pero resultan demasiado lentas y pesadas por culpa de su solidez
inmόvil, que no nos permite expresar todos los matices de la narraciόn, con
toda la fluidez necesaria y sin perder ni un ápice de la potencia original.
Creo que sόlo un lenguaje que conserve los tratos principales de la narraciόn
oral que se encuentra al orígen de toda comunicaciόn humana pueda ser capaz de
transformar la vivencia subjetiva del autor, en una experiencia que para el
lector tenga características de autenticidad y credibilidad.
El hecho de ser
trilingüe, catalan-castellano-italiano, me ha obligado a escoger, entre los
tres, un idioma literario que fuera capaz de reflejar todo mi mundo personal
con la mayor fidelidad posible. El resultado de esta elecciόn, que sin duda no
me ha puesto las cosas demasiado fáciles, no podía ser otro que el catalán
Sόc de Barcelona
però des del 1992 visc en una casa prop de Roma, enmig d’un camp d’oliveres.
Estic casada i tinc dos fills. Vaig estudiar Traducciό-Interpretaciό a la
Universitat Autònoma de Barcelona i durant la meva trajectòria professional he
exercit de traductora i de professora d’idiomes. Per aquesta raό, la meva
formaciό com escriptora ha estat molt heterogènia, en continua oscil.laciό dins
un camp lingüistic mestís, per força, molt ampli i variat. Amb les paraules,
m’hi barallo quotidianament, les violento i les maltracto per causa del
sentiment d’impotència que fereix tothom que pretén trobar el Sant Grial del
llenguatge universal, tot i sabent que no ho aconseguirà mai del tot. Les
paraules escrites t’encanten i t’arrosseguen amb la seva màgia, però resulten
massa lentes, pesades i enfarfegades, per la seva solidesa immòbil que no ens permet
d’expressar l’acte narratiu en tota la seva fluidesa i en tots els seus
matisos, sense perdre ni una engruna de la potència original. Crec que només un
llenguatge que conservi els trets principals de la narraciό oral, a l’origen de
tota comunicaciό humana, pot ser capaç de transformar la vivència subjectiva de
l’autor, en una experiència que tingui pel lector característiques
d’autenticitat i credibilitat.
El fet de ser trilingüe,
català-castellà-italià, m’ha forçat a escollir un dels tres idiomes per
convertir-lo en l’idioma literari capaç de reflectir el meu mόn personal de la
manera més fidel possible. El resultat d’aquesta tria, que no m’ha posat les
coses gens fàcils, no podia ser altre que el català.
lunedì 13 aprile 2015
RESUMEE - GERMAN
Barcelona,
1900. Die "Rose des Feuers" der Anarchisten und „der Kopf und das
Haus“ des Bürgertums. Inmitten fröhlicher historischer Ereignisse, welche die
Iberische Halbinsel im Rahmen eines unruhigen Europas geprägt hatte, zeigte
sich die Schaffung von Katalonien als eigene Nation für unentbehrlich. Wegen
der verschiedenen politischen und kulturellen Wurzeln, unternehmen zwei
Zwillingsschwestern eine persönliche Reise, um ihre Identitäten zu finden. Sie
werden sich, eingetaucht in einem Pfad voller Hindernisse, relativer Siege
und klingenden Niederlagen wieder finden. Dieses führt sie zu der
Erkenntnis zu akzeptieren, was sie nicht überwinden können, müssen sie ändern
und das dauert seine Zeit. Mit dieser Entwicklung wird eine neue Identität
verstärkt entstehen. Um zu beurteilen, ob diese Identität besser oder
schlechter ist, werden wir den Leser überlassen. Wir werden ihn seine eigenen Schlüsse ziehen lassen
domenica 12 aprile 2015
Resumée- Français
Barcelone, 1900. La "Rose de feu" des anarquistes et le "Cap et Casal" bourgeoise. Au milieu d'un torrent d'événements historiques qui agite la péninsule ibérique dans le contexte d'une Europe turbulente, lesquels vont devenir fondamentals dans la création du concept de la Catalogne comme une nation différenciée par diverses racines culturelles et politiques, deux sœurs jumelles se engagent dans un voyage personnel à la recherche de son identité. Elles vont trouver un chemin plein d'obstacles, rempli avec des victoires timides et des grandes défaites qui leur conduisent à découvrir, cependant, que la clé réside dans l'acceptation de ce qu'on ne peut pas battre pour le transformer après dans une autre chose bien differente mais qui perdure. D'après cette evolucion une nouvelle identité en sortira renforcée. Le procès qu'on fait à celle-ci, que cette identité soit mieux ou pire, on va le laisser au lecteur. Celui-ci devra tirer leur propres conclusions.
Summary- English
Barcelona, 1900. The “Rose of Fire” of the anarchists and the « Head and House » of the bourgeoisie. Among a spree of historical events which shaked the Iberian Peninsula in the frame of a turbulent Europe and revealed themselves indispensable for the creation of Catalunya as a separate nation, due to various political and cultural roots, two twin sisters undertake a personal trip to find their identities. They will find themselves immersed in a path full of obstacles, of relative victories and sounding defeats, that will lead them to discover, however, that the point is accept what you cannot overcome in order to change it in a different thing which lasts. From this evolution, a new identity will arise reinforced. The judgement one makes, whether this identity is better or worse, we shall leave it for the reader. We shall make him draw his own conclusions.
Iscriviti a:
Post (Atom)